El Castell de la Tossa de Montbui

El Castell de Montbui ocupa l’elevació coneguda com «la Tossa», l’esperó de la serra de Queralt que domina totalment la conca d’Òdena. El lloc, conquerit per Guifré el Pilós al segle IX, va passar al bisbat de Vic a finals del segle X. Va ser el bisbat, doncs, qui va construir el castell i l’església.

El conjunt devia ocupar bona part de l’elevació de la Tossa, segons es pot deduir a partir dels trams de muralla que s’han conservat. A la part més elevada destaca l’edifici quadrangular d’angles arrodonits, que segurament correspon al primer moment de conquesta. Al peu, l’església de Santa Maria conserva l’essència del primer temple preromànic, malgrat les reformes i els afegits posteriors.

La primera família de castlans que es coneix van ser els Mediona, que a principis del segle XI es van encarregar de refer el castell i l’església després de dos atacs andalusins. Al segle XII, la família dels Montbui es va fer càrrec del castell i de l’administració del terme al qual pertany. Malgrat que els Mediona van traslladar la seva residència a una casa forta al pla a partir del segle XIII, l’església de Santa Maria va continuar sent la parròquia del terme fins al segle XVII.

El conjunt del castell de Montbui va ser un centre de poder clau en la història de la conca d’Òdena, cosa que va convertir-ne els senyors en una de les famílies més influents del principat. Aquesta posició es va consolidar al segle XVI, quan van emparentar amb la família Lanuza.