Cunit
El municipi de Cunit es troba situat en la façana oriental de la Península Ibèrica, en la divisòria de la costa central catalana i la Costa Daurada. En concret, a la comarca del Baix Penedès.
El paisatge de Cunit s’expressa en els seus contrastos naturals: dos espais privilegiats de platja i de muntanya. Per una banda, la seva platja és de gran qualitat, tant pel que fa al seu estat i preservació com pels serveis que ofereix als visitants, i és guardonada cada any amb el distintiu Bandera Blava. D’altra banda, molts indrets de la muntanya cunitenca esdevenen una gran balconada sobre el mar i ofereixen panoràmiques ben atractives.
Punts d’interès
L’avenc de Sant Antoni
En la geomorfologia de terra calcari, es localitzen múltiples vies subterrànies naturals, ja siguin avencs o coves. D’aquestes, destaquen las surgències de Cal Santó i San Antoni, del que també van ser utilitzades per a menesters dels propis ancestres de la zona. Així ho constaten els vestigis de l’home prehistòric trobats en la cova de la Sima.
Poblat iber Fondo del Roig
Es tracta d’una granja rural que fou activa del segle IV al III AC. El seu valor radica en el fet de tractar-se d’un dels pocs exemples per a entendre la societat rural ibèrica en la costa Cossetana.
És gràcies a l’excavació, doncs, que s’han trobat elements significatius com ara la ceràmica, els dos forns, que vinculen l’establiment amb una sèrie d’activitats: producció agrícola, emmagatzematge de cereals, oli, vi i probablement vinculada a l’explotació d’una via de transhumància que comunicava la costa amb el interior.
Parròquia de San Cristòfol
L’església parroquial de Cunit és un edifici de mitjans del segle XVIII, bastit el 1762 sobre l’antiga església romànica, del qual resten els absis. En relació a la seva situació, és l’exemplar construït més proper al mar. Es considera el testimoni més destacat de la constitució del territori de Cunit amb un nombre de fogatges permanent.
Originàriament, l’església de Cunit tenia rector propi, però el 1363, a causa del despoblament provocat per les pestes, fou unida a Cubelles com a sufragània. No tornà a ésser parròquia independent fins al 1864.
Castell de Cunit
El castell, donat per Ramon Berenguer IV a Dalmau de Cunit entre el 1131 i el 1162, ha estat totalment transformat i no queda cap resta que pugui indicar el seu emplaçament original. Per tradició popular ha quedat el nom de castell a la casa pairal situada a la dreta de la riera.
Realment, en el seu interior encara queden restes de parets molt antigues, però l’edifici està situat en un nivell molt més baix que el poble, característica no habitual dels castells, que complint les funcions de defensa hauria d’estar edificat a la part més alta de Cunit.
