Banyeres del Penedès

Situat al centre de la comarca del Baix Penedès, es troba a la depressió penedesenca, entre les serralades Litoral i Prelitoral.

El terreny és suaument ondulat i drenat per la riera de Banyeres, de cabal irregular. A la part nord del terme, el torrent de Llorenç s'ajunta amb el de Banyeres. Gran part del terme es troba damunt d'un aqüífer, la qual cosa fa que el municipi sigui ric en aigües subterrànies.

Les primeres notícies que es tenen del Priorat de Banyeres daten del segle XIII, tot i que el primer document que esmenta el terme data de l'any 938. A la part vella, en direcció al nord, es pot veure les restes de la torre de guàrdia, situada al cim del Puig (172 m.), de planta circular amb carreus irregulars d'uns dotze metres d'alçada.

Dins dels seu patrimoni destaca l'ermita de Santa Maria del Priorat que primitivament tingué una sola nau d'estil romànic, a la qual s'afegí posteriorment una altra nau amb absis, en època de transició al gòtic. L'ermita és l'última resta de l'antic Priorat Benedictí situat en aquest indret.

L’any 1960 fou descoberta, a les Masies de Sant Miquel, una necròpolis dels segles VI-V aC. En altres indrets s’han trobat restes iberoromanes. L’any 1998 es va descobrir, un important jaciment ibèric del segle III aC., el qual ha estat catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, ja que es creu que és el centre neuràlgic de la Cossetània Oriental.