Castell de Tous

Tot i que va ser un punt conquerit per Guifré el Pilós a finals del segle IX, va ser sota domini del bisbat de Vic −amb l’Abat Oliba al capdavant− al segle XI quan es va reedificar el castell i repoblar la zona.

El castell tenia dos recintes: el sobirà −o més elevat−, amb la residència dels nobles; i el jussà, −o inferior− amb l’església de Sant Martí. De l’edifici original, en destaca la gran torre quadrangular, a la qual posteriorment es van annexar altres espais en època gòtica i posteriors. Dels dos recintes de muralles se’n conserven alguns trams, si bé han anat sent absorbits dins de la vila. L’edifici de l’església, originàriament romànic, va ser notablement modificat en època gòtica i posteriorment en la neoclàssica.

Els primers castlans coneguts del castell van ser els Mediona, a principis del segle XI. Posteriorment s’hi van instal·lar els Tous, que van aconseguir ser-ne els senyors al segle XIV. Tot i això, la seva ruïna a principis del XV va fer passar el castell de mà en mà −primer als Perellós, després als Saplana−, fins que a principis del XVI va passar a ser del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Es va mantenir a les seves mans fins a la desamortització del segle XIX, a partir de la qual − i fins avui− va passar a mans privades.

La història del castell de Tous és paral·lela a episodis històrics de gran transcendència, ja que l’auge de la família Tous −gràcies a la conquesta del Regne de València i la posterior expansió mediterrània− es reflecteix en successives renovacions i ampliacions del castell. Cal destacar, a més, la llegenda de la Senyora de Tous.