Castell de la Pobla de Claramunt

El castell de Claramunt s’aixeca sobre un turó, i domina el punt on el congost del riu Anoia s’obre a la conca d’Òdena. Fundat a la segona meitat del segle X, formava part del comtat de Barcelona, i estava integrat dins de la xarxa de castells que marcaven la frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus, amb la funció de protegir i organitzar el territori.

Malgrat que ha estat destruïda i reconstruïda diverses vegades, la fortalesa conserva l’estructura original: un recinte elevat −o sobirà− que acull la part residencial, amb una torre a cadascun dels quatre angles (entre elles la de l’homenatge) i la sala gòtica; i un recinte baix −o jussà− on s’aplegaven els serveis necessaris per al funcionament del castell (com la cisterna), que avui presenta l’aspecte d’un pati molt gran envoltat de muralles amb set bestorres. Dins del recinte jussà, just a l’entrada, hi destaca l’església romànica de Santa Maria (del segle XI), a la qual posteriorment s’afegí la capella de Santa Margarida.

El castell va ser encomanat al llinatge dels Claramunt, que en van ostentar el domini fins al segle XIII. Posteriorment, va ser absorbit per la casa dels Cardona, que el van convertir en el centre administratiu de les possessions que tenien a la conca d’Òdena. Claramunt, al costat d’altres castells propers, va romandre sota la jurisdicció dels Cardona −emparentats amb els Medinaceli− fins a l’extinció dels senyorius.

Al llarg dels segles el castell ha estat testimoni de múltiples guerres. L’any 1463, durant la guerra entre Joan II i la Diputació del General, va quedar malmès per primera vegada. Després de la guerra, Joan Ramon Folc III de Cardona va ordenar-ne la reconstrucció, que es va perllongar fins al segle XVI. L’any 1714, arran de la Guerra de Successió, el castell va ser enderrocat de manera parcial i va quedar deshabitat per sempre més. No obstant això, el castell de Claramunt ha conservat sempre l’estructura i un aspecte de fortalesa impressionant.